El títol d'aquest article està inspirat en l'obra 'Money versus Man. A statement of the world problem from the standpoint of the new economics' (1933), obra singular de Frederick Soddy (1877-1956), químic i professor universitari anglès, guardonat pels acadèmics suecs (que no pels ionquis actuals) amb el Premi Nobel de Química l'any 1921. 'Money versus Man' reflecteix l'interès de Soddy tant per la tecnocràcia com pels moviments socials i la preocupació de l'autor per l'ús que el sistema socioeconòmic d'aleshores fa dels descobriments científics, fet que el porta a realitzar una crítica contundent de l'economia del seu temps, esdevenint un dels precursors de l'economia ecològica. Per a Soddy, la font de tota vida i riquesa és l'energia que el nostre planeta rep del Sol, fossilitzada en temps pretèrits en forma de petroli, gas i carbó, recursos d'explotació excepcional i limitats en el temps.
Soddy substitueix els factors de producció d'Adam Smith (la Terra, el Treball i el Capital) per tres nous factors: Descobriment, Energia i Diligència, alhora que critica la societat occidental del seu temps, obstinada en el creixement perpetu i l'acumulació patològica de capital. Divideix la riquesa entre la consumible i la quasi-permanent. Aquesta darrera, destinada a produir més energia, es va degradant d'acord a les lleis de conservació de la matèria i energia. És per això que Soddy recomana que el seu consum sigui tant lent que aquest tendeixi a acostar-se a zero.
Soddy critica obertament les escletxes del sistema econòmic de la seva època, especialment pel que fa al sistema monetari, que confon riquesa i deute, ja defineix la banca de l'època com la més ridícula forma de tirania universal i fa una crida a destruir-la. Tant aleshores (sota el patró or) com en l'actualitat (sistema fiduciari) els bancs creen dipòsits del no-res pels quals cobren un interès. És per això que Soddy proposa com a solució una reforma profunda del sistema monetari, en el qual no existeixi l'interès del diner per simple fet d'existir sinó únicament quan aquest és prestat per a ser invertit, excepció amb la qual no coincideixo, partint de la base que tota rendibilitat sobre el capital és l'expressió d'algun nivell d'usura i del fet que el diner no ha de ser res més que una eina d'intercanvi, en lloc d'una finalitat en sí mateixa.
"There is nothing left now for us but to get ever deeper and deeper into debt
to the banking system in order to provide the increasing amounts of money
the nation requires for its expansion and growth"
Frederick Soddy.