Un recorregut qualsevol a peu, de no més de cinc minuts de durada, per un barri qualsevol de Barcelona (sí, sí... efectivament, es tracta de Barcelona i no necessàriament del lloc més turístic) proporciona imatges més característiques d'un parc temàtic creat per interessos criminals vers la massificació turística i alimentat per l'esnobisme 'gafapasta' multiculturalista, giliprogressista i pijiguayista de la xusma burgesa o pseudo-burgesa sistèmica, que no pas d'una ciutat concebuda per a què els seus habitants hi puguin viure, actualment indígenes autòctons en procés d'extinció.
 |
| L'esnobisme 'friendly' com a mode de vida dels il·lusos. |
 |
| Sobretot, que sigui orgànic i també una mica de bàqueri. |
Hom ja no reconeix la majoria de llocs dels quals té records de quan era petit. Tot ha anat canviant. De fet, el canvi forma part inalienable de les nostres vides i aquest ens acompanya fins al final del que som capaços de comprendre. Tanmateix, una cosa és això i una altra de molt diferent és que les oligarquies de poder i els seus interessos portin dècades autolegislant-se al servei del lucre, a qualsevol preu. Els ciutadans de Barcelona estan perdent any rere any el poc que encara els queda de la ciutat que els ha vist néixer i créixer: l'espai públic, el petit comerç, els tallers d'oficis, l'entremat de relacions humanes de tota la vida articulades en molts dels seus barris, etc., tot plegat per una alarmant manca de consciència ni de memòria, que se sumen a l'enèssim pla macabra d'autodestrucció que està deixant per ciutat un autèntic solar mitjançant la subtil deportació d'unes formes de vida tradicionals que fan nosa al poder perquè embruten l'ombra del parc temàtic (juràssic) que el lobby turístic pretén continuar exprimint fins que exploti (quelcom del qual aquí s'és especialista), amb la inestimable col·laboració de dos dels pilars fonamentals del règim oligàrquic neofranquista actual: la casta partitocràtica i financera.
La ximpleria s'ha anat instal·lant pertot arreu fins al punt que gran part de la ciutadania ni tant sols és conscient de l'estafa a la qual està sent sotmesa. Ben sodomitzada pel totalitarisme continental uropeu i el crim organitzat de les diferents administracions cagalunyistaneses / escanyistaneses... sense moneda, sense cap tipus de sobirania popular, sense accés a la redacció ni a l'aplicació de les lleis, sense agricultura, sense ramaderia, sense pesca, sense indústria, sense energies renovables ni res que no se sostingui artificialment a cop de subvenció per tal d'evitar el lògic col·lapse d'un sistema moribund per naturalesa, Maastricht ja va començar a tatuar-nos en el front fa més d'un quart de segle allò en què s'havia d'anar especialitzant aquesta corruptocràcia infame: Un "paradís" de putes i cambrers per a amebes procedents de països sistèmicament qualificats com de "desenvolupats", éssers de llum 'pota negra' o, el que és el mateix, carn de canó patriota procedent de qualsevol de les pseudo-deRmocràcies d'aquest món anomenat a sí mateix com a 'primer món'...
El conjunt de la ciutadania hauria pogut fer-se valer però, malauradament, cadascú se situa al nivell de les seves expectatives, moltes de les quals ja es troben escrites. És el que té muntar un sistema dissenyat per governar sobre una massa... de pizza, social, quadrúpeda i absolutament acrítica. La inoculació del virus de la destrucció de tots i cadascun dels nostres pobles i ciutats, començant per "la millor botiga del món", seria quelcom no precisament a menystenir, de no ser perquè aquest procés és també plenament autodestructiu.
La curt-ura de la ximpleria de proximitat, l'ecologisme com a moda a preu de...moda, el miracle dels detritus alimentaris convertits en exquisideses gastronòmiques orgàniques, les tapes d'autor, els 'show cookings', les copes de cava de benvinguda, les experiències i les hòsties en vinagre s'han erigit en banderes de la indigència intel·lectual social en una corruptocràcia en la qual molts dels seus súbdits (que no ciutadans) tenen dificultats per poder alimentar adequadament els seus fills.
Val a dir que tota aquesta campanya de banalització / promoció de l'estupidesa humana no hauria estat possible sense el paper determinant dels mitjans de manipulació de consciències (televisius, radiofònics i escrits), cabdals en tot aquest proto-colonialisme induït de "sí-buanes" acomplexats i fàcilment comprables (el que som com a societat) mitjançant l'enganyifa d'una pseudo-modernitat que esdevé un frau des del mateix moment en què el sistema comença a introduir-la lentament en el subconscient de la població i a cultivar-la amb els pas dels anys per als seus interessos com qui cultiva una planta de maria al balcó de casa.
Tanta subnormalitat profunda junta no s'entén tampoc si no és per aquest rentat de cervell social que la carn de canó identifica com a modern en lloc de com a eliminador d'identitats i de formes de vida tradicionals (fins i tot les dels barris de les grans ciutats)... i és que acabem tornant al mateix punt: Sense consciència individual no no hi ha progrés, ni tant sols involució, sinó mort i destrucció en la vida de qualsevol tros de carn.
 |
| Turista fotografiant nadius. |
Per cloure aquest article, us recomano la visualització del següent documental, que mostra una visió molt crítica d'aquesta despossessió ciutadana de l'essència dels espais públics del que va arribar ser (malgrat tots els problemes) una meravellosa ciutat, convertida en la claveguera de la corrupció aplicada a un model de gestió (una altre d'aquests a curt termini i de màxim benefici) completament suïcida.