Recentment he assistit a un passi per a docents de la pel·lícula 'Cerca de tu casa', dirigida per Eduard Cortès, en una de les sales d'uns reputats cinemes del centre de Barcelona, amb la intenció de la distribuïdora que el professorat la recomani com cinta adequada per traballar amb els adolescents, ja sigui a l'aula, o bé més enllà d'aquesta. Crec que el director desaprofita una ocasió immillorable per retratar críticament el sistema i la societat. La cinta sembla més aviat una excusa per al lluïment artístic musical de la suposada actriu principal, la cantant Sílvia Pérez Cruz, que no pas una pel·lícula en sentit ple. Després també cal tenir en compte que el tema central del llargmetratge reflecteix un drama social, una situació dramàtica que perd credibilitat i versemblança al llarg de la cinta a través d'un enfocament coreografiat, talment com si ens trobéssim al davant d'un documental sobre dansa.
 |
| Sílvia Pérez Cruz, una "diva" fora de lloc i de joc. |
Aquesta pel·lícula no és apta per a adolescents, però és que tampoc hauria de ser apta per a adults, independentment que tracti un tema d'actualitat. Per què? Fonamentalment per l'alarmant manca de valors humanitzadors. A la cinta s'observa una alarmant manca de diàleg entre els personatges per tal de procurar trobar solucions als problemes a través de la comunicació. A més, l'objectiu dels esclaus econòmicament més pobres (en el marc del sistema) no és tant l'assoliment d'unes condicions de vida dignes com disposar dels béns materials dels quals disposen els esclaus econòmicament menys pobres (és a dir, arribar a ser com ells). Per altra banda, els personatges malden per sobreviure, a costa d'enganyar els seus iguals si cal, tot amagant les seves inseguretats, per por. Aquests mateixos personatges reflecteixen una notable manca d'humilitat, així com de valor per demanar perdó als altres quan cal fer-ho (no es demana perdó ni una sola vegada al llarg de la pel·lícula). Els personatges són espectres que reflecteixen el pitjor de la societat, començant per la manca de sentit de la responsabilitat individual, quelcom imprescindible per aprendre dels nostres errors tant a nivell individual com col·lectiu, un aspecte que sí que reflecteix la societat en què vivim, tant allunyada de les arrels des de les quals creixen la desigualtat i la injustícia i de la comprensió individual de les quals esdevé ineludible per tal d'entendre quelcom més que el lamentable paper de figurants de cera que el sistema ens té assignat.