Un joc de trons per al be comú

 

Aquesta data podria acabar esdevenint la de la diada nacional de les cagarrines si no fos perquè el guió del que està succeint porta mesos escrit i assajat. Davant de tot, respecte prostitucional i el que calgui, perquè la legalitat vigent no deixa de ser la legalitat vigent: Unes regles del joc dissenyades i votades unilateralment pel caciquisme de finals dels anys setantes i que van ser aprovades sense vacil·lar pels (aleshores) embrions de la partitocràcia criminal cagalana actual. El genètic respecte prostitucional forma part de l'adn de la branca política de la burgesia casta-lana... i tot plegat per continuar aferrant-se al tron fins al 2016, o el 6102. Vaja... Pp$oe cagalà, en estat pur.

Certament, tot va segons el previst... per ells i per a ells. Ereccions ordinàries quan toquin, nou canvi de cromos (de CIU a ERC), renovat màrqueting polític de venda de fum a la societat i, qui dia passa, any empeny, mentre s'omplen tant la boca com les butxaques, de Cagalunya (el vedat de caça particular dels seus il·lícits negocis), en nom del be comú, el qual pot apreciar-se en la següent fotografia.

Ahir dilluns, 13 d'octubre, encara parlaven d'estar a l'alçada dels temps històrics. I tant que estan a l'alçada... la del règim... del 78. Només té una certa excusa, més que relativa, la CUP... tot déu n'hi do la seva ingenuïtat. Tot i ser, de llarg, menys detestable ser un ingenu que no pas un cabró, farien bé alguns de preguntar-se quin sentit té potabilitzar l'aigua putrefacta d'un oceà tant vast com del que estem parlant. Altrament, prefereixo no utilitzar ni tant sols la paraula "traïdors" i deixar-la per als qui es sentin al·ludits, encara que continuïn sense lligar gaire caps del que està passant des de fa, com a mínim, 80 anys (1936). Ens trobem davant d'un autèntic joc de trons, d'una estratègia funàmbula de pactes i consensos, de pseudo estira-i-arronses dignes de qualsevol club de la comèdia, d'una conxorxa perpetrada entre delinqüents de barri amb aires de nous rics, còmplices d'una jugada tant evident i perceptible per la seva pudor que requereix de cada vegada més sofisticades actualitzacions d'enginyeria lingüística per tal de mantenir el màxim de dissimulada la seva naturalesa. Certament, no és pas fàcil la tasca de pretendre legislar i comunicar en deRmo-cràcia, sense que cap d'aquests dos aspectes existeixin més enllà dels llibres de text.

Resulta evident que La Casta no gosarà mai empresonar-se a sí mateixa, tret que es donés el cas extrem de veure's a sí mateixa atrapada. El mostrari de famílies imputades i, posteriorment, bé absoltes, bé indultades per la mateixa Cosa Nostra és d'allò més variat. Ningú no passa entre reixes més dies que els necessaris per a activar l'amnèsia del be comú i la seva colossal memòria... de peix.

Mr. President no aniria mai a presó per convocar res il·legal, fins i tot d'acord a la il·legalitat del mateix sistema, sinó que únicament hi aniria a causa de la mare dels ous de tot plegat, sobre el qual tot es sustenta: la corrupció, el mastodòntic detrit al qual feia referència fa menys d'un mes en aquest article, un detrit utilitzat de manera recurrent per comprar silencis, promoure "xivatassos", etc. amb l'evident objectiu de tapar-se la merda els uns als altres per tal que el sistema, lluny de defallir, es perpetuï mitjançant el règim criminal oligàrquic financer, polític i econòmic a partir del qual aquest es sustenta.

Els parlaments no s'obtenen gratuïtament de part del poder sinó que es conquereixen, com qualsevol dels suposats drets que el be comú pensa que té, tot i ser conceptes essencialment il·lusoris. La democràcia no es rep ni es concedeix.

La democràcia s'aconsegueix i no hi ha cap altra forma d'aconseguir-la que lluitant per aconseguir-la, aplicant-la des de la llibertat individual i exercint-la col·lectivament, quelcom que suposa un repte inèdit en la història d'una humanitat esclava de la seva desnaturalitzada naturalesa. Malauradament, mentre això no sigui així, mentre la realitat no penetri dins del cervell dels individus i no sigui analitzada per aquests com a tal, el be comú continuarà romanent ad eternum en el coma en el qual es troba.